Benimeli González, Pablo

En aquesta assignatura la podem diferenciar en dos apartats la teòrica y la pràctica. A nivell teòric ha sigut per a mi una assignatura molt pobra, ja que des de el meu punt de vista no hem res teòric que haja sigut interessant per a la nostra formació. No obstant això, supose que és degut a la situació actual que estem vivint, on han tingut que dividir els grups i reduir el temari. Si ens centrem en la pràctica podem veure que la pràctica ha sigut molt entretinguda i lúdica, ja que hem pogut practicar la pilota valenciana, l’esgrima, rugby, entre altres més coses.   Els mestres han estat bé, ja que ens han intentat fer les classes més entretingudes, no obstant això considere que deurien de haver fet una sessió tutoritzada per a dir-nos com hem de realitzar el treball de la UD de manera correcta, ja que tenim tantes assignatures i cadascuna ens diu una cosa diferent.   Els treball amb els companys durant les classes pràctiques com el treball per grups de treball ha sigut agrada

En el meu cas no he escollit un esport alternatiu, ja que l’esport que he triat ha sigut la pilota valenciana. Les raons per les quals he escollit la pilota valenciana han sigut les següents: La pilota valenciana és una de les senyes d’identitat de tots els valencians, ja que dins de la Comunitat Valenciana és un esport que es practica des de fa segles dins del nostre territori ja sigui en diferents variants com raspall, escala i corda, etc. Treballar la pilota valenciana en l’aula és molt important, ja que podem treballar la comunicació entre les persones que componen l’equip. També treballem habilitats bàsiques i més específiques de la pilota valenciana com pot ser per exemple alçar la pilota del sòl en el raspall. En aquest joc també podem treballar el respecte pels rivals i pel joc, ja que com sabem, la pilota valenciana és coneguda com un esport de cavallers, es a dir, quan un jugador tocava dos vegades la pilota, ell mateixa deia que l’havia tocada dos vegades, per a donar-

  Esports Alternatius El 12 de novembre vam practicar dos esports alternatius:  El datchball i el colpbol. Colpbol Matchball                  Una vegada viscuda la experiència dels esports alternatius, puc dir que aquests jocs son molt més didàctics que els esports tradicionals. Les raons per les quals em semblen més didàctics aquests jocs alternatius que els tradicionals son per les següents raons: Els jocs alternatius des de la meua opinió son capaços de ensenyar coses importants per a viure en societat com per exemple el respecte pels demés. Aquesta raó actualment no la puc observar en els esports tradicionals, ja que el que veig en aquests, l’únic que predomina és ser el millor, cosa que considere innecessari per als xiquets, ja que el que necessiten estos és saber treballar amb equip i sempre respectant als demés companys. Un altra raó per la qual considere que és més didàctic els esports alternatius que els esports tradicionals és per que són esports diferents per a tothom, fen

  La pràctica que vam realitzar el dimarts 10 de novembre fou l’esgrima. La sessió em va agradar moltíssim, ja que era una sessió pràctica on apreníem conceptes i tècniques importants de l’esgrima. Aquest esport l’havia vist alguna vegada en la tele quan a les olimpíades de Londres. No obstant això mai m’havia interessat per a res ja que no entenia com funcionava aquest esport i no ficava interès per entendre’l. Una vegada practicat puc dir que és un esport molt entretingut i el qual ficaria en la meua programació d’EF, ja que consideri que aquest tipus d’esports (no tan coneguts com el futbol, basquet, etc.) tindria que donar-li veu, ja que es igual de complicat i interesant que qualsevol altre. L’esgrima la podem trobar en el bloc 5 de Educació Física, el qual es el bloc de jocs i activitats esportives. El curs que millor s’adaptaria seria 5é de primària, ja que si observem els continguts d’aquest bloc observem que es practica els jocs/esports d’oposició; la forma d’utilitzar el

  El passat 29 de octubre, el grup blanc va poder assistir al trinquet que té la Politècnica. El trinquet em va semblar molt bonic ja que es un lloc, el qual em transmetia una espècie de tranquil·litat. La primera impressió que vaig tindre quan vaig entrar va ser que era un lloc que pareixia més gran que quan ho veia des de la tele. Per a mi el trinquet no em sembla ninguna novetat, ja que com vaig dir en la activitat 2, en el meu poble, Rafelcofer, tenim un trinquet, encara que no s’utilitza, no se me fa estrany que hi hagen per diferents parts, ja que al poble del costat, el qual es Bellreguard, tenen un dels trinquets més visitats de tota la Safor. Si ens centrem en la sessió, per a mi va ser avorrida, pel simple fet que jo no podia jugar, degut a una operació on tenia que estar en repòs durant 2 setmanes. Quan dic que va ser avorrida es deu a que jo veia a tots els meus companys jugant a la pilota, mentre jo estava fent sopa de lletres sobre pilota. El que m’haguera agradat fer h

  Pilota a Rafelcofer Rafelcofer fou un dels pobles que més jugaven a pilota valenciana dins de la comarca de La Safor. En el poble segons el que m’ha contat la meua avia hi ha cuatre noms a destacar Batiste conegut com Serapio ; els germans anomenats Diego i Viçantico de Coca i Sauret de la Calç . La meua avia que els va conèixer diu que eren jugadors molt bons dins de la modalitat de raspall. Ací en Rafelcofer cal destacar 2 llocs on es jugava a pilota valenciana: Al carrer Major del poble i al trinquet de Rafelcofer. En el primer lloc encara juguen quan son les festes del poble. Jo he tingut el plaer de poder veure una partida des de la casa de la meua avia, ja que aquesta està situada al mateix carrer. Quan jugaven a pilota sempre marcaven amb guix la zona de falta i rest. L’altre lloc on jugaven a pilota era al trinquet, situat en la muntanya del Rabat, el qual fou construït des de 1935 fins a 1937. En aquell trinquet jugaren partides grans pilotaris de Rafelcofer com pot ser