El passat 29 de octubre, el grup blanc va poder assistir al trinquet que té la Politècnica. El trinquet em va semblar molt bonic ja que es un lloc, el qual em transmetia una espècie de tranquil·litat. La primera impressió que vaig tindre quan vaig entrar va ser que era un lloc que pareixia més gran que quan ho veia des de la tele. Per a mi el trinquet no em sembla ninguna novetat, ja que com vaig dir en la activitat 2, en el meu poble, Rafelcofer, tenim un trinquet, encara que no s’utilitza, no se me fa estrany que hi hagen per diferents parts, ja que al poble del costat, el qual es Bellreguard, tenen un dels trinquets més visitats de tota la Safor. Si ens centrem en la sessió, per a mi va ser avorrida, pel simple fet que jo no podia jugar, degut a una operació on tenia que estar en repòs durant 2 setmanes. Quan dic que va ser avorrida es deu a que jo veia a tots els meus companys jugant a la pilota, mentre jo estava fent sopa de lletres sobre pilota. El que m’haguera agradat fer h
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada