Salta al contingut principal

Trinquet upv

 

El passat 29 de octubre, el grup blanc va poder assistir al trinquet que té la Politècnica. El trinquet em va semblar molt bonic ja que es un lloc, el qual em transmetia una espècie de tranquil·litat. La primera impressió que vaig tindre quan vaig entrar va ser que era un lloc que pareixia més gran que quan ho veia des de la tele. Per a mi el trinquet no em sembla ninguna novetat, ja que com vaig dir en la activitat 2, en el meu poble, Rafelcofer, tenim un trinquet, encara que no s’utilitza, no se me fa estrany que hi hagen per diferents parts, ja que al poble del costat, el qual es Bellreguard, tenen un dels trinquets més visitats de tota la Safor.

Si ens centrem en la sessió, per a mi va ser avorrida, pel simple fet que jo no podia jugar, degut a una operació on tenia que estar en repòs durant 2 setmanes. Quan dic que va ser avorrida es deu a que jo veia a tots els meus companys jugant a la pilota, mentre jo estava fent sopa de lletres sobre pilota. El que m’haguera agradat fer haguera sigut ser el encarregat de portar el marcador de la partida, per a fer qualsevol cosa que siguera més divertida. Si ens centrem en les limitacions que ha suposat el COVID-19 han sigut les correctes, no obstant, no vaig poder anar a veure el trinquet i com jugaven, ja que tenia un nombre màxim de persones per a estar jugant allí. A mi m’haguera agradat anar a veure, ja que jo quan era menut, encara que no jugava a front, jugava a frontenis i m’agradava molt estar en el frontó. En general, el COVID-19 ha limitat moltíssim la capacitat dels llocs i de realitzar qualsevol activitat.

Comentaris

  1. Hola Pablo, una lástima que no hayas podido vivir la experiencia. En cuanto a las ideas que aportas habría sido interesante comentar alguna adaptación inclusiva más (a parte de la que has hecho de contar los puntos) que se te podría haber hecho para integrarte más en la sesión y vivenciarla en primera persona. Las ideas que expones son muy sinceras y debido a tu situación entiendo en parte la falta de recursos o de cosas a comentar sobre la sesión, aunque todo lo que dices de que el COVID-19 limita muchísimo tienes toda la razón. En cuanto a la redacción me parece muy buena y clara. Pienso que esta entrada tiene un 8.

    ResponElimina
  2. Buenas Pablo,

    En primer lugar, espero que ya estés totalmente recuperado de tu lesión.

    En segundo lugar y adentrándonos en la publicación, coincido plenamente contigo respecto a las primeras impresiones cuando accedimos al trinquet, a mi me pasó algo similar. Me gusta mucho que hayas pensado alguna posible adaptación respecto a tu lesión y espero que como futuro docente las tengas en cuenta para llevar esa y alguna otra más participativa, ya que como alumno he vivenciado como mis profesores y profesoras dejaban al margen a los alumnos lesionados.

    Por último, opino igual que tu respecto a la COVID-19 ya que nos ha limitado mucho todo el cuatrimestre tanto en la calidad de sesiones como en la práctica, aunque desde mi experiencia Daniel hizo un gran trabajo ya que además de la situación sanitaria se unió la climatológica y limito más nuestra práctica.

    En mi opinión, esta entrada se merece un 8.

    ResponElimina
  3. Hola Pablo,

    És una pena que no pogueres gaudir amb els teus companys de la sessió, però també que la "adaptació curricular" en aquest cas et limités a fer sopa de lletres. Aquest curs ens ha obligat més que mai a viure situacions estranyes i pobres en l'aspecte docent per culpa de la covid i és un fet que ens ha limitat l'aprenentatge i la experiència. Molta sinceritat a la teua entrada.

    Encara i així, podies haver documentat l'entrada amb alguna foto de la sessió o similar.

    8/10

    ResponElimina
  4. ¡Hola Pablo, espero que estés totalmente recuperado! La práctica en el trinquet fue bastante entretenida porque nos permitía vivenciar de primera mano los contenidos, por tanto, entiendo tu frustración al no poder llevarla a cabo. No obstante, me parece que la reflexión es adecuada y me parecen muy interesante las adaptaciones debido a la Covid-19 que mencionas. No obstante, como consejo, podrías haber detallado las partes del trinquet o las diferentes actividades que llevaban a cabo tus compañeros, con la finalidad de extender un poco más el escrito. Por otra parte, la redacción es clara y atractiva. No hay faltas de ortografía. Mi puntuación es un 8.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El meu esport alternatiu

En el meu cas no he escollit un esport alternatiu, ja que l’esport que he triat ha sigut la pilota valenciana. Les raons per les quals he escollit la pilota valenciana han sigut les següents: La pilota valenciana és una de les senyes d’identitat de tots els valencians, ja que dins de la Comunitat Valenciana és un esport que es practica des de fa segles dins del nostre territori ja sigui en diferents variants com raspall, escala i corda, etc. Treballar la pilota valenciana en l’aula és molt important, ja que podem treballar la comunicació entre les persones que componen l’equip. També treballem habilitats bàsiques i més específiques de la pilota valenciana com pot ser per exemple alçar la pilota del sòl en el raspall. En aquest joc també podem treballar el respecte pels rivals i pel joc, ja que com sabem, la pilota valenciana és coneguda com un esport de cavallers, es a dir, quan un jugador tocava dos vegades la pilota, ell mateixa deia que l’havia tocada dos vegades, per a donar-...

Tradición vs Modernidad

  Hui dia, la societat ha evolucionat molt, fent que moltes coses que realitzaven els nostres avis i àvies vagen desapareixent i vagen apareixent noves coses. En l'actualitat es pot observar un gran canvi entre els jocs i esports en l'actualitat i fa 50 anys arrere.  Això es deu al fet que en l'actualitat tenim ordenadors, telèfons, etc. és a dir, estem en una societat completament tecnològica. Aquesta reflexió sobre l'actualitat la dividiré en 2 seccions: Els jocs tradicionals i els esports. Una vegada fetes les 2 reflexions realitzarem una conclusió general des del punt de vista com nosaltres com a futurs docents. Primer parlara dels jocs tradicionals. Si ens centrem en fa 50 anys, els xiquets i xiquetes d'aquella època no tenien cap objecte tecnològic, és per això, que passaven molt més temps fora de casa que en ella. Els xiquets i xiquetes d'aquella època ocupaven molts espais al carrer, ja que la seua única manera de divertir-se era mitjançant jocs al car...

Pilota valenciana pasat i futur

  Pilota a Rafelcofer Rafelcofer fou un dels pobles que més jugaven a pilota valenciana dins de la comarca de La Safor. En el poble segons el que m’ha contat la meua avia hi ha cuatre noms a destacar Batiste conegut com Serapio ; els germans anomenats Diego i Viçantico de Coca i Sauret de la Calç . La meua avia que els va conèixer diu que eren jugadors molt bons dins de la modalitat de raspall. Ací en Rafelcofer cal destacar 2 llocs on es jugava a pilota valenciana: Al carrer Major del poble i al trinquet de Rafelcofer. En el primer lloc encara juguen quan son les festes del poble. Jo he tingut el plaer de poder veure una partida des de la casa de la meua avia, ja que aquesta està situada al mateix carrer. Quan jugaven a pilota sempre marcaven amb guix la zona de falta i rest. L’altre lloc on jugaven a pilota era al trinquet, situat en la muntanya del Rabat, el qual fou construït des de 1935 fins a 1937. En aquell trinquet jugaren partides grans pilotaris de Rafelcofer com pot ...